CRIDA PER UNA PRESENCIA CATALANA AL SI D’EUROPE ECOLOGIE

Just després dels resultats de les eleccions regionals han florit les crides de diversos components d’Europe Ecologie, el mes famós essent « l’Appel du 22 mars 2010 » de D. Cohn Bendit.
Per Catalunya Nord i seguint l'indispensable dialèctica interpretativa local-global, us proposo la meva contribució.

Després de les eleccions europees, la campanya de les regionals confirma Europe Ecologie com la tercera força política a l’estat francès.
Una de les causes fonamentals que m’han portat a participar en aquestes eleccions regionals i a m’engrescar a continuar en el moviment iniciat al si d’E.E. es fonamenta en el constat següent :
Catalunya Nord (el nostre espai local) inserit virtualment en un espai semi global, el dels Països Catalans, i totalment inserit en l'espai global de l’estat francès, prova d’existir políticament des d’una perspectiva catalana des de fa 40 anys.
Tots els moviments, organitzacions i partits catalans creats fins ara a Catalunya Nord han gairebé sempre provat d’existir i de difondre els seus projectes a partir d’un mimetisme amb realitats sud-catalanes : emanació directa d’organitzacions, vinculació estreta, campanyes comunes, referències pancatalanistes poc o gens operatives al nord.
El meu propòsit no és de fer-ne el procés, sinó de constatar la seva inadequació a fer-nos progressar, sinó de manera incantatòria.
De la mateixa manera les seccions i federacions locals dels partits polítics francesos s’han revelat ineptes a prendre en compte les nostres especificitats.
Si convé enriquir-se de les experiències i bones idees, vinguin d’on vinguin, no crec que es puguin sempre plasmar les organitzacions i les solucions d’un territori a un altre. Cada territori és el producte d’un procés històric, sempre en acció, que nodreix i crea mentalitats, hàbits, llengua, cultura, maneres de fer, de veure i entendre el mon. Cada territori posseïx doncs, de manera singular, les seves potencialitats i handicaps, la seva economia, la seva població i és immers en un espai geo-polític. Negar aquestes realitats és posar-se en dificultat a l’hora d’emprendre una transformació de la societat i córrer el risc d’estancar-se.
Un moviment fet de la convergència de sensibilitats diverses com és Europe Ecologie, reivindicant l’autonomia política, ens pot permetre una visibilitat i una credibilitat major, també dona la possibilitat de fer compartir la nostra visió del territori als demès individus, grups i sensibilitats integrant el moviment.
La confrontació amb altres actors de la transformació social i ecològica ens porta també a sortir d'un discurs recurrent, i a vegades exclusiu, sobre la llengua i la cultura pr^pi a les organitzacions catalanes (catalanistes) al nord.
Durant les setmanes i mesos a venir es debatrà i es construirà mes precisament la identitat política i l'organització d’Europe Ecologie.
Per tenir veu i lloc en els debats i després presència al si del moviment, faig una crida a totes aquelles persones i a tots aquells grups constituïts o informals que hi vulguin participar.
Ens podem ja fixar com a primers objectius : crear un pol obert de reflexió, preparar propostes a presentar a la Diada de Montpeller el 8 de maig i més endavant els 5 i 6 de juny (trobada estatal), crear xarxes i federar simpatitzants EE, participar a totes les etapes del debat i de la construcció d’E.E. fins al mes d'agost (diades d'estiu) i a les "assises" de finals d’any. Segon objectiu : crear les condicions d’una participació activa als propers comicis electorals (cantonals, municipals i legislatives) per tal de tenir elegits.
La participació a un moviment d’àmbit francès no és contradictòria amb l'objectiu més llunyà però sempre vigent: la construcció d’uns Països Catalans sobirans, socialment i ecològicament sostenibles.

Pere MANZANARES