ALTERCAT

CRIDA PER UNA PRESENCIA CATALANA AL SI D’EUROPE ECOLOGIE

Just després dels resultats de les eleccions regionals han florit les crides de diversos components d’Europe Ecologie, el mes famós essent « l’Appel du 22 mars 2010 » de D. Cohn Bendit.
Per Catalunya Nord i seguint l'indispensable dialèctica interpretativa local-global, us proposo la meva contribució.

Després de les eleccions europees, la campanya de les regionals confirma Europe Ecologie com la tercera força política a l’estat francès.
Una de les causes fonamentals que m’han portat a participar en aquestes eleccions regionals i a m’engrescar a continuar en el moviment iniciat al si d’E.E. es fonamenta en el constat següent :
Catalunya Nord (el nostre espai local) inserit virtualment en un espai semi global, el dels Països Catalans, i totalment inserit en l'espai global de l’estat francès, prova d’existir políticament des d’una perspectiva catalana des de fa 40 anys.
Tots els moviments, organitzacions i partits catalans creats fins ara a Catalunya Nord han gairebé sempre provat d’existir i de difondre els seus projectes a partir d’un mimetisme amb realitats sud-catalanes : emanació directa d’organitzacions, vinculació estreta, campanyes comunes, referències pancatalanistes poc o gens operatives al nord.
El meu propòsit no és de fer-ne el procés, sinó de constatar la seva inadequació a fer-nos progressar, sinó de manera incantatòria.
De la mateixa manera les seccions i federacions locals dels partits polítics francesos s’han revelat ineptes a prendre en compte les nostres especificitats.
Si convé enriquir-se de les experiències i bones idees, vinguin d’on vinguin, no crec que es puguin sempre plasmar les organitzacions i les solucions d’un territori a un altre. Cada territori és el producte d’un procés històric, sempre en acció, que nodreix i crea mentalitats, hàbits, llengua, cultura, maneres de fer, de veure i entendre el mon. Cada territori posseïx doncs, de manera singular, les seves potencialitats i handicaps, la seva economia, la seva població i és immers en un espai geo-polític. Negar aquestes realitats és posar-se en dificultat a l’hora d’emprendre una transformació de la societat i córrer el risc d’estancar-se.
Un moviment fet de la convergència de sensibilitats diverses com és Europe Ecologie, reivindicant l’autonomia política, ens pot permetre una visibilitat i una credibilitat major, també dona la possibilitat de fer compartir la nostra visió del territori als demès individus, grups i sensibilitats integrant el moviment.
La confrontació amb altres actors de la transformació social i ecològica ens porta també a sortir d'un discurs recurrent, i a vegades exclusiu, sobre la llengua i la cultura pr^pi a les organitzacions catalanes (catalanistes) al nord.
Durant les setmanes i mesos a venir es debatrà i es construirà mes precisament la identitat política i l'organització d’Europe Ecologie.
Per tenir veu i lloc en els debats i després presència al si del moviment, faig una crida a totes aquelles persones i a tots aquells grups constituïts o informals que hi vulguin participar.
Ens podem ja fixar com a primers objectius : crear un pol obert de reflexió, preparar propostes a presentar a la Diada de Montpeller el 8 de maig i més endavant els 5 i 6 de juny (trobada estatal), crear xarxes i federar simpatitzants EE, participar a totes les etapes del debat i de la construcció d’E.E. fins al mes d'agost (diades d'estiu) i a les "assises" de finals d’any. Segon objectiu : crear les condicions d’una participació activa als propers comicis electorals (cantonals, municipals i legislatives) per tal de tenir elegits.
La participació a un moviment d’àmbit francès no és contradictòria amb l'objectiu més llunyà però sempre vigent: la construcció d’uns Països Catalans sobirans, socialment i ecològicament sostenibles.

Pere MANZANARES